Per poder classificar una zona de producció o de reinstal·lació, l’autoritat competent haurà de fer un inventari de les fonts de contaminació que poden afectar a la zona de producció, i també la seva quantitat, les variacions estacionals, pluviometria, tractament de les aigües residuals, pautes de circulació, corrents, batimetria, cicle de marees. Amb tota aquesta informació s’ha d’establir un programa de mostreig de mol·luscs bivalves en funció dels resultats obtinguts a l’estudi, de manera que el mostreig sigui el més representatiu possible de la zona. L’autoritat competent ha de definir un període de revisió de les dades de les analítiques de les mostres de bivalves de cada zona de manera que la classificació inicial s’ha de modificar en funció dels resultats obtinguts. El grup d’experts amb el laboratori europeu de referència ha publicat les guies a seguir per fer aquest procés: EU WGBM (2014, 2018a, 2018b).
La classificació de les zones de producció es realitza en base als resultats de les analítiques d’Escherichia coli en carn de mol·luscs bivalves mitjançant el mètode EN ISO 16649-3. Els resultats es revisen amb la freqüència indicada per les autoritats competents.
Categoria A
80% de mostres ≤ 230 Escherichia coli/100 g de carn i líquid intravalvar
el 20 % restant ≤ 700/100 g de carn i líquid intravalvar
Categoria B
90 % de mostres 4600 Escherichia coli /100 g de carn i líquid intravalvar
El 10 % restant ≤ 46000 Escherichia coli /100 g de carn i líquid intravalvar
Els mol·luscs bivalves procedents d’aquestes zones només es poden comercialitzar per consum humà després de ser tractats en un centre de depuració o després de la seva reinstal·lació.
Categoria C
≤ 46000 Escherichia coli /100 g de carn i líquid intravalvar
Els mol·luscs bivalves procedents d’aquestes zones només es poden comercialitzar després de la seva reinstal·lació durant un llarg període, de manera que compleixen els criteris de zona A.